Què entén l’Administració per “rehabilitació energètica” (i com es certifica)
Quan parlem de rehabilitar energèticament un edifici no ens referim a “pintar i ja està”, sinó a reduir consums i millorar el confort amb intervencions mesurables. En termes pràctics, l’Administració considera rehabilitació energètica aquelles actuacions que aconsegueixen una millora acreditable del rendiment: per exemple, reduir l’energia primària no renovable de l’immoble i/o elevar la qualificació energètica. Per demostrar-ho, es compara un certificat energètic abans i un després de l’obra. Aquest “abans/després” és la brúixola: obliga a dissenyar la intervenció amb objectius clars i evita invertir en millores que “no es noten”.
Com a empresa, la nostra experiència és que l’edifici “parla” en aquesta primera auditoria: apareixen ponts tèrmics evidents, infiltracions per caixons de persiana i fusteries antigues, i sovint equips de climatització sobredimensionats que intenten compensar una envolupant deficient. La foto inicial permet prioritzar amb cap.
Envolupant primer: finestres, caixons i ponts tèrmics que disparen el consum
L’envolupant (façanes, cobertes, buits, trobades) és la frontera entre el teu edifici i el clima. Si aquesta frontera té esquerdes, per molt eficient que sigui la caldera o l’aerotèrmia, la calor i el fred s’escaparan. Per això, a Finespai comencem on el retorn és més constant: tancar infiltracions i millorar l’aïllament.
En buits, la combinació que més transforma el confort és una finestra d’altes prestacions amb instal·lació professional i un caixó de persiana estanc. Treballem amb sistemes Kömmerling en PVC per la seva hermeticitat, estabilitat i manteniment reduït, i proposem RolaPlus com a caixó tèrmic quan detectem fuites al llindar. No és estrany trobar finestres noves convivint amb caixons vells que “xiulen”; canviar només la fulla deixa intacte el principal punt de fuga. Quan renoves finestra + caixó i cuides els segellats perimetrals, l’edifici canvia de comportament: disminueixen les corrents, baixa el soroll i s’estabilitza la temperatura interior.
En façanes sense aïllament o amb ponts tèrmics marcats, complementem amb sistemes d’aïllament exterior (SATE) o solucions interiors quan la comunitat o el patrimoni no permeten actuar per fora. La clau sempre és el detall constructiu: un bon material mal executat rendeix com un de mediocre.
Instal·lacions que sumen: climatització eficient, ACS i fotovoltaica (sense malbaratar)
Un cop l’envolupant deixa de “fugar”, les instal·lacions poden treballar a favor i no en contra. L’aerotèrmia guanya protagonisme quan la demanda baixa i l’habitatge està ben segellat; combinada amb emissors adequats (terra radiant o radiadors de baixa temperatura) es torna molt eficient. En ACS i ventilació, els recuperadors de calor poden ser un salt de qualitat en edificis hermètics, en renovar l’aire sense llençar l’energia per la finestra. La fotovoltaica tanca el cercle en generar part de l’electricitat que fas servir, sobretot si hi ha hàbits o domòtica que desplacen consums a hores solars.
El nostre criteri és senzill: primer demanda (envolupant), després generació i equips. Fer-ho al revés sol sobredimensionar màquines i disparar costos sense aconseguir el confort promès.
Ajuts i deduccions: com encaixar el teu projecte als programes i a l’IRPF
L’ecosistema d’ajuts públics i deduccions fiscals premia els projectes que demostren resultats. Per això insistim tant en el certificat inicial i el final. A la pràctica, això es tradueix en tres tasques: triar mesures que de veritat moguin l’agulla, documentar bé el procés (memòries, factures, fotos, fitxes tècniques) i complir terminis. Per a comunitats de propietaris, és útil un interlocutor únic que coordini tècnic, instal·ladors i administració; evita retards i “papers que falten” a l’últim moment.
En habitatge habitual, les deduccions de l’IRPF per millora d’eficiència poden ser la cirereta si el projecte compleix els requisits que marca la norma (un cop més, reducció de demanda/energia i millora de lletra). El nostre servei inclou explicar quines partides són elegibles i com preparar l’expedient perquè el retorn econòmic sigui clar des del principi.
Ruta de projecte en comunitat i habitatge unifamiliar (amb fites i terminis)
En comunitat, el camí flueix millor si s’estructura. Comencem amb una inspecció tècnica i un informe de prioritats: buits (finestres i caixons), aïllament de façana, cobertes i punts singulars. Alhora, tracem un mapa d’ajuts aplicables i un calendari realista encaixat amb temporades d’obra i vida de l’edifici. L’oferta ja arriba desglossada per fases, amb el crític primer (segellats, fusteries, caixons) i el complementari després (equips, FV, ventilació). Durant l’obra, fem reunions curtes i parts fotogràfics perquè tothom sàpiga què s’ha fet i què ve. En acabar, tanquem amb certificat final i dossier per a deduccions o justificació d’ajuts.
En unifamiliar, el procés és més àgil, però la lògica és la mateixa. Quan el client té pressa per “posar aerotèrmia ja”, solem demostrar amb una càmera termogràfica que el major estalvi és segellar el perímetre i renovar finestres. Aquest pas posa els fonaments perquè, si després arriba l’aerotèrmia o la FV, el rendiment sigui l’esperat i no una promesa incomplerta.
Casos pràctics: quines combinacions aconsegueixen el salt que busques
Un bloc amb caixons amb fuites i finestres antigues sol millorar de manera notable amb finestres PVC Kömmerling, caixó RolaPlus i segellats cuidats. A partir d’aquí, si l’orientació castiga (façanes oest i cobertes planes), incorporar gestió solar intel·ligent amb persianes motoritzades evita sobreescalfaments sense perdre llum. En edificis ben orientats i compactes, un SATE exterior equilibrat amb renovació de buits pot impulsar el certificat a una lletra superior amb obra relativament neta. En unifamiliars exposats a vent, tancar infiltracions té un efecte immediat en confort acústic i tèrmic; és habitual que l’usuari comenti que la casa “sona diferent” i que la climatització ja no “lluita” contra corrents.
Preguntes freqüents abans de demanar pressupost
Què es nota primer, l’estalvi o el confort?
El confort arriba el dia u: menys corrents, menys soroll, menys pics de temperatura. L’estalvi s’aprecia amb factures i, si mesurem consums, queda reflectit en kWh.
Començo per la façana o per les finestres?
Si els buits estan envellits, comença pels buits. Són punts de fuga i entrada de soroll. Un cop segellats, decidir sobre façana és més fàcil i precís.
Puc optar a ajuts si la meva obra és parcial?
Depèn de l’objectiu mesurable. Una intervenció ben dissenyada pot assolir els requisits amb diverses partides (p. ex., buits + part d’envolupant). L’important és provar-ho al certificat final.
I si el meu caixó és el problema principal?
Canviar només vidre o màquina no ho arregla. El salt és un caixó estanc (p. ex., RolaPlus) i segellats correctes, i des d’aquí construir la resta.
En parlem del teu edifici?
A Finespai coordinem la rehabilitació energètica posant l’envolupant al centre: finestres Kömmerling, caixó RolaPlus, segellats i gestió solar. T’ajudem a encaixar ajuts i deduccions, planifiquem l’obra i lliurem l’expedient complet per justificar resultats. Si vols, comencem per una visita tècnica i un informe de prioritats.